Acció de projecte de dinamització sociocultural: La Mata 2017

Escrit per PEU el . Publicado en Tutories

Captura de pantalla 2017-07-03 a las 11.43.01

(Foto: Rafa Tormo)

 

Acció de projecte de dinamització sociocultural: l’any 2017 el poble de la Mata que acollirà la XXXIX edició de la festa comarcal per excel·lència: l’Aplec dels Ports.


Amb motiu d’aquest esdeveniment, any rere any, els joves de la població on se celebra s’encarreguen d’organitzar-ho tot: trobades senderistes al llarg de l’any, festes per recaptar diners, contractar grups musicals, teatre, etc., per a acollir milers de visitants al poble en només un cap de setmana de juliol.
La festa de l’Aplec ha ajudat a crear consciència de poble i de comarca entre moltes generacions. No obstant això, al llarg de l’any són només els membres de l’organització, els joves, els que treballen, els que dirigeixen les accions que hauran de seguir tots els col·laboradors l’últim cap de setmana de juliol.

El present plantejament va encaminat a generar un projecte de tot un any que vincule les persones de diverses generacions de la Mata, els veïns i veïnes de totes les edats, donant especial protagonisme a les dones majors.
Però també que siga una llavor que l’Associació de l’Aplec sembre en cada poble on se celebre en forma de projecte artístic amb un vessant social, cultural i econòmic. De cada poble dependrà que aquesta llavor germine i prenga autonomia.

Proposta: Balconades a la Mata.
No està definit el títol encara… ho farem en breu
La Mata (els Ports)

1. Context

En la meua primera visita a la Mata em va sorprendre la invisibilitat del poble, ja que la seua monumentalitat i valors queden ocults des del pas usual de la carretera, on res indica què hi pots trobar, ni fins i tot que hi ha un espectacular bar amb arcades medievals, palaus i cases pairals rellevants.

Normalment, qualsevol foraster que arriba per a ajudar en alguna cosa, si no hi ha molt de temps per a les consideracions, sempre pot ser vist com un intrús. La meua experiència, i el fet que visc també en un poble menut, m'ha fet elaborar algunes estratègies per a acurtar aquests temps de reacció. En aquest cas tot sembla que el poble no necessita res més per a socialitzar-se; ja té un bar¡ I sí, és la veritat. És un espai on vaig conéixer a gran part del poble i a diverses hores; fan el café al matí, després esmorzen, al migdia hi ha partida de cartes (hòmens i dones) i després més tard algú cau per allà a fer una cevesa i fins i tot la majoria de reunions són allà en una gran taula comunal. La veritat és que no els feia falta això; o si més no, a alguns.

Després d'algunes converses i entrebancs t'adones que hi ha qui té un sentit molt elaborat del que és i del que serà ja la Mata; i això no ho fa fàcil. Així que passant algun dia més i començant a veure la diversitat és quan es fa palesa aqueixa diversitat problematitzadora que passa moltes vegades desapercebuda i que trobe que amb aquesta pràctica pot fer-se visible.


Un altre dia passejant per la Mata ens trobàrem uns aparells als murs de casses grans i palaus que ens indiquen que la seua utilització (a banda d'ara, per a estendre la roba) era entre altres per a engalanar els carrers per a celebracions populars. Una tradició popular de col·locar cobertors en les façanes o balconades (penons, teles adomassades o de punt de ganxo) al pas d'una processó, o celebració extraordinària als pobles mediterranis ha estat una pràctica molt estesa al País Valencià, i ens serveix com a base contextual del projecte. Per això ho plantejàrem entre altres idees al grup i va ser acollit com a eina des d'on elaborar la proposta.


En aquest cas també es valorà el fet de vincular-ho a uns projectes ja establerts com ara l’Aplec i el PEU de l’UJI de Castelló. I així donar visibilitat a la mateixa proposta, al poble i engegar una col·laboració no sols estratègica sinó de sostenibilitat de tots dos projectes. A més a més de la possibilitat que la proposta vaja cap a fora de terres de Castelló.

2. Per què amb un procés col·laboratiu?

Entés com un dispositiu d'aprenentatge col·lectiu, de comunicació conversacional, de pràctiques constitutives que amplien i amplifiquen recursos i òbriguen espais d'acció directa sobre un entorn. Això i la possibilitat de generar un espai de representació significatiu on la gent que vinga al poble durant l’Aplec puga contemplar, pensar i gaudir d’aquest procés.

3. Com?

La millor forma d'engegar un procés de col·laboració és simplement engegar-lo. Hem de fugir de la burocratització i estandardització dels processos per a deixar que tot fluïsca i sorgisca la sorpresa, l'imprevist, que la gent es relacione amb naturalitat, etc.

Però també amb el compromís amb un altre ecosistema que ens acull (l’Aplec) i pel qual necessitem conjugar, espontaneïtat, expressivitat amb estratègia col·laborativa perquè tot estiga enllestit per a la trobada entre la proposta ací elaborada i l’entorn d’acollida que en aquest cas és l’Aplec.

4. La idea

La idea és que la gent del poble puga representar de manera més poètica allò que sent a l’hora de saber-se de la Mata; més enllà de conceptes, limitacions identitàries o lamentacions psicosocials. Per a després poder compartir-ho als carrers de la Mata durant l’Aplec dels Ports.

En aquesta primera sessió de treball treballarem de manera individual un relat personal que després compartirem i, si es considera, reformularem. Però que en principi serà la base que de la pràctica artística. Sobre unes teles que es faran servir com a espai de representació de 200 cm x 150 cm de tela de lli cru, es desenvoluparan artísticament desplegant en inici un concepte a partir d’una idea/sentiment.

En una segona fase i per mitjà d’un taller de tres dies, introduirem materials, composicions i poètica expressiva perquè puguen desenvolupar la seua idea. Tot i que treballaran conjuntament, també considerem la possibilitat que elaboren individualment el seu procés i que sols vinguen a contrastar el treball en la seua fase final. Després d’aquests tres dies, ells seguiran quedant en aquest espai per a acabar d’elaborar la tela.

En aquesta sessió es contempla el coneixement d’altres propostes vinculades a les pràctiques artístiques que s’hibriden en processos socials en altres entorns. Que ajuden a entendre que moltes de les problemàtiques contemporànies són comunes a entorns urbans encara que siguen diferents. En aquest cas coneixeran el treball de Bia Santos, membre de Salvem el Cabanyal i artista que treballa amb processos participatius des d’experiències tèxtils.

Per tant, durant l’Aplec es podrà veure també part del projecte d’aquesta artista i de part del col·lectiu conjuntament amb el treball de la gent de la Mata. Una vegada finalitzat el projecte programarem un viatge al Cabanyal per a mostrar el treball del grup de la Mata i conèixer la realitat d’aquest espai amb l’artista Bia Santos, que ens farà un recorregut per la zona.
* Estem intentant que el treball també puga ser exposat.

Amb això volem posar en valor:
• La confiança.
• La reciprocitat.
• La rellevància.
.

5. Qui participa?

Qualsevol procés de col·laboració ha de fer emergir i atendre les vertaderes preocupacions subjacents en la comunitat més enllà d'estereotips i, d'opinions i plans preexistents. I una eina com l’expressió artística és la que s’utilitzarà en aquest cas.

Aquesta proposta vol representar l'heterogeneïtat de la comunitat d'una manera oberta i inclusiva; des de la interculturalitat, intergeneracional, interètnica, de gènere, etc.; contemplant els diferents agents amb diversos capitals materials, socials o simbòlics; atenent els diferents rols i motivacions que afecten els diferents àmbits de representació social.

La meua intermediació

1. Partint d’unes idees llançades al grup i valorades en sentit pràctic, resolutiu i expansiu a nivell expressiu; ajudaré a fer que el grup prepare un pla de treball inclusiu i obert. En aquest mediaré per a conèixer-nos millor, compartint informació, posant sobre la taula les diferents motivacions i compromisos del grup. I esperaré que accepten la meua mediació.

2. El grup es posarà a executar la tasca per a desenvolupar allò que ha decidit fer. Moltes vegades es té tendència a voler tornar a la fase primera per a completar-la o ‘millorar-la’. Però la mediació ha d’ajudar al grup a saber gestionar el temps i la pràctica per a no estancar-se i portar-la endavant.

3. Una vegada finalitzada l’experiència que s'ha desenvolupat serà el moment del tancament i el comiat, on el grup repassarà el que s'ha fet, generant un relat-memòria, on es valoraran conclusions, plantejaran tasques següents o projectes a desenvolupar més endavant i, molt important, ens agraïm mútuament haver-hi participat.
Aquesta fase finalitza una vegada ha acabat el projecte i s’ha fet la visita al Cabanyal.

4. Ajudar a formular unes pautes de comportament:
Autogestió del temps.
Evitar la tendència a «has de fer»
Comprendre en comptes de jutjar,
Autoregular el discurs (saber callar i escoltar)
Sempre hi ha diverses solucions
Si ho proposes, t'ho menges
Baixar el nivell d'exigència.
Etc.

• La mediació com a fórmula de convocatòria i procés per a generar confiança.
• Ajudar a identificar objectius i fixar un pla de treball.
• Dinamitzar les sessions per a mantenir la tensió, que tothom participe, gestionar ansietats, manejar el nivell d'incertesa, trencar inèrcies i estancaments, donar estímuls o acompanyar.
• Aportar metodologies que afavorisquen la creativitat, el treball col·lectiu, etc.
• Assegurar-se que es compleixen les tasques i/o anar modificant el full de ruta.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

logo-viverCulla logo-jerica  logo-forcall logo-benlloch logo-benassal logo-sant-mateu logo-vilanova Serra d'en Galceran logo-som logo-EACC logo-reviscolares logo-territori-cultural